La relació entre música i matemàtiques és molt més estreta del que podria pensar-se a primera vista. D'una banda, les matemàtiques són la ferramenta fonamental per al tractament dels processos físics que generen la música; però, d'altra banda, les matemàtiques estan en la pròpia essència d'este art. La manera de triar les notes musicals, la seua disposició, les tonalitats, els temps i inclús gran part dels mètodes de composició són pura matemàtica.
En el segle VI a. C., els pitagòrics completen i difonen la pràctica caldea de seleccionar les notes musicals a partir proporcions entre les longituds de cordes tibant. Creguen així un vincle entre Música i Matemàtiques que no s'ha rote fins als nostres dies. Mostra d'esta relació és l'ús, de vegades intuïtiu, del número auri en les sonates de Mozart, en la Quinta Simfonia de Beethoven, o, més recentment, en algunes obres de Bartók, Messiaen i Stockhausen. Per la seua banda, matemàtics de totes les èpoques han fet de la música el seu objecte d'estudi i, en l'actualitat, tant en revistes de Música com de Matemàtiques o en Internet, poden trobar-se multitud de documents en què la teoria de grups, els fractals, la teoria del caos, o la lògica fuzzy, per exemple, s'utilitzen de forma pràctica en la creació i l'anàlisi de les obres musicals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario